Enguany commemorem el Dia Internacional de l’Eliminació de
la Violència de Gènere en un context especialment
significatiu. Es compleixen vint anys des de l’aprovació de
la Llei Orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral
contra la violència de gènere, un fet històric. Aquesta llei,
pionera al món, va marcar l’inici d’un camí de drets i
protecció per a les dones a Espanya que, dues dècades
després, continua sent un pilar fonamental en la lluita per
la igualtat.
La Declaració sobre l'eliminació de la violència contra la
dona, aprovada a l’Assemblea General de les Nacions Unides
el 20 de desembre de 1993, va definir la violència de gènere
com “tot acte de violència que tingui o pugui tenir com a
resultat un dany o patiment físic, sexual, o psicològic per
a la dona, així com les amenaces, la coacció o la privació
arbitrària de llibertat, tant si es produeixen a la vida
pública o a la vida privada”.
No obstant això, diàriament hem de lamentar notícies amb
víctimes de violència de gènere i com cada any arribem al 25
de novembre veient-nos en l’obligació de continuar
treballant per consolidar els drets bàsics de les dones i
les nenes a Catalunya i al món.
La violència contra les dones existeix malgrat els nombrosos
intents de la dreta i l’extrema dreta per minimitzar-la, per
negar-la, invisibilitzar-la, banalitzar-la o despenalitzar-
la. Són reaccions pròpies d’accions d’una dreta patriarcal
que reacciona brutalment i que veu en la igualtat, la lluita
pels drets de les dones i la participació de les dones en
tots els àmbits socials, una amenaça del seu estatus i
condició social.
Enfront d'aquesta reacció, és la nostra responsabilitat
treballar juntes, des del compromís col·lectiu, per superar
les barreres que el patriarcat i el neoliberalisme ens
imposen. Només des de la unitat serem capaces de defensar
els drets conquistats i continuar avançant cap a una societat
més justa i igualitària.
Però la realitat s’oposa frontalment a tots aquests intents
i es mostra alarmantment contundent. Només el primer
trimestre de 2024 es van presentar 45.899 denúncies al
conjunt d’Espanya. Són 45.899 dones que s’han vist amenaçades
i intimidades en algun moment de la seva vida i s’han atrevit
a denunciar.
La realitat és que hem de continuar aixecant la veu per les
1.281 dones que ja no podran defensar-se perquè han estat
assassinades a mans de les seves parelles o exparelles.
Enguany s’han produït ja a Catalunya 20 feminicidis.
La realitat és que 63 menors d’edat han estat assassinats
(10 el 2024) i que 458 nens i nenes han quedat orfes a
conseqüència de la violència masclista des de 2013.
La realitat és que l’últim Balanç de Criminalitat del
Ministeri de l’Interior en els primers sis mesos d’aquest
2024 la xifra de denúncies per delictes contra la llibertat
sexual va augmentar un 4,9% respecte del 2023. El 10% del
total de les denúncies presentades va tenir lloc a Catalunya.
La realitat és que des de principi d'any s’han tramitat 2.465
denúncies per violacions a Espanya.
Encara avui ens hem d’horroritzar en sentir que continuen
existint casos com el de la Gisèle Pelicot, a França, que va
ser violada per més de 70 homes en estat d’inconsciència,
drogada per la persona a qui estimava i amb qui dormia totes
nits des de feia cinquanta anys. Un cas en què no només hem
vist la barbàrie que pot arribar a fer un home contra una
dona, sinó també la complicitat de tots els violadors que
van participar i tots aquells altres que, tot i no fer-ho,
van decidir callar i no denunciar la violència contra la
Gisèle.
La violència masclista és real i existeix i és imprescindible
que la vergonya canviï de bàndol (de les víctimes als
agressors). Ha viscut amagada i s’ha perpetuat fins que vam
decidir aixecar la veu i dir prou. És obligatori organitzar
la contrareacció i continuar denunciant allò que és evident:
ens estan matant. Fer-la visible no és un gest, una imatge,
un missatge a les víctimes o als agressors. És una
responsabilitat de la societat en conjunt que nosaltres, les
i els socialistes continuarem exigint.
La violència contra les dones i les nenes és la conseqüència
més terrible de les profundes desigualtats que pateixen les
dones al món. Segons l'ONU, el 30% de les dones de més de 15
anys han estat víctimes de violència física o sexual alguna
vegada a la seva vida. A Espanya es calcula que una de cada
dues dones han patit algun tipus de violència masclista. És
una de les violacions dels drets humans més esteses,
persistents i demolidores del món i existeixen poques dades
que ens permetin equiparar-la a altres tipus de violència
gràcies a la impunitat amb la qual vivien els maltractadors.
Per construir la societat lliure de violències masclistes
hem de posar especial èmfasi a combatre les desigualtats des
de totes les arrels, començant per condemnar els
maltractadors, però també parant especial atenció en les
víctimes i els i les més joves.
L’accés dels menors a la pornografia i la banalització que
fan de la violència és una preocupació creixent a tots els
sectors. El contingut al qual poden tenir accés és
absolutament deshumanitzant i, en la majoria de les ocasions,
violent contra les dones. Influeix en el que els i les joves
entenen per sexe i relacions interpersonals i provoca una
distorsió de la intimitat i del respecte vers les dones.
És fonamental i indispensable, doncs, abordar la violència
masclista també des dels i les més joves per tal de
conscienciar-los dels perills, perquè només a través
d’educar des de la base podem prevenir conductes sexistes i
masclistes que ens permetin aconseguir a mitjà i llarg
termini una igualtat efectiva entre dones i homes.
Però tampoc ens podem oblidar d’una de les demostracions de
la violència masclista més consentides, com és la
prostitució. Segons dades del Ministeri de l’Interior, més
de 45.000 dones són explotades sexualment al nostre país.
Són dades que, sense dubte, reflecteixen la necessitat d'una
nova legislació que persegueixi de forma efectiva el
proxenetisme amb l’objectiu d’acabar, amb la prostitució amb
sancions econòmiques i de presó per als puters.
Les conseqüències d’aquestes violències per a les víctimes
són les mateixes. La violència és violència sempre
independentment de les formes en què s’apliqui.
Només treballant en xarxa i des de la complicitat i sororitat
contra el patriarcat, aconseguirem batre'l i fer realitat
l'agenda feminista. El nostre deure com a societat és
treballar per garantir els drets fonamentals a la vida, a la
seguretat i a la llibertat a totes les dones i als seus fills
i filles, construint una societat lliure de violència envers
les dones i continuant avançant en drets feministes.
Per tot això, volem fer una crida a totes les dones i homes
a no retrocedir. A unir les nostres veus i forces per
continuar construint un futur sense violència i reafirmem el
nostre compromís amb una lluita feminista que sigui capaç de
derrocar els murs del patriarcat i del neoliberalisme, i que
garanteixi a totes les dones una vida lliure de violència.
Per tot l’exposat, proposem l’adopció dels següents acords:
1. Instem:
- el govern municipal a invertir tots els recursos
materials i econòmics que siguin necessaris per
combatre la violència masclista.
- el govern municipal a realitzar formacions específiques
per al personal municipal que treballa atenent la
ciutadania, especialment aquells que atenen les dones.
- el govern municipal a adherir-se al Pacte Nacional
contra la Violència de Gènere un cop entri en vigor.
- el govern municipal a què dugui a terme activitats
necessàries en l’educació en el lleure que treballin la
igualtat entre els nens i nenes de la ciutat i els
perills de l’accés a la pornografia.
- el Govern de la Generalitat de Catalunya i d’Espanya a
declarar l’estat d’emergència masclista que permeti
l’aprovació de mesures urgents contra la violència
masclista, la implicació de totes les institucions,
administracions i del conjunt de la societat per a
garantir el dret a la vida de les dones.
- a traslladar aquests acords a la Generalitat de
Catalunya, la Diputació de Barcelona, Tarragona, Lleida
i Girona, La Federació de Municipis de Catalunya (FM)
i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i al
Ministeri d’Igualtat.
Juan Pablo Beas Fernández
Portaveu grup municipal PSC-CP
Novembre de 2024
Este año conmemoramos el Día Internacional de la Eliminación de la Violencia de Género en un contexto especialmente significativo. Se cumplen veinte años desde la aprobación de la Ley Orgánica 1/2004 de medidas de protección integral contra la violencia de género, un hecho histórico. Esta ley, pionera en el mundo, marcó el inicio de un camino de derechos y protección para las mujeres en España que, dos décadas después, sigue siendo un pilar fundamental en la lucha por la igualdad.
La Declaración sobre la eliminación de la violencia contra la mujer, aprobada en la Asamblea General de las Naciones Unidas el 20 de diciembre de 1993, definió la violencia de género como "todo acto de violencia que tenga o pueda tener como resultado un daño o sufrimiento físico, sexual o psicológico para la mujer, así como las amenazas, la coacción o la privación arbitraria de libertad, tanto si se producen en la vida pública como en la vida privada".
No obstante, a diario debemos lamentar noticias con víctimas de violencia de género y cómo cada año llegamos al 25 de noviembre viéndonos en la obligación de continuar trabajando para consolidar los derechos básicos de las mujeres y las niñas en Cataluña y en el mundo.
La violencia contra las mujeres existe a pesar de los numerosos intentos de la derecha y la extrema derecha de minimizarla, negarla, invisibilizarla, banaliarla o despenalizarla. Son reacciones propias de acciones de una derecha patriarcal que reacciona brutalmente y que ve en la igualdad, la lucha por los derechos de las mujeres y la participación de las mujeres en todos los ámbitos sociales, una amenaza a su estatus y condición social.
Frente a esta reacción, es nuestra responsabilidad trabajar juntas, desde el compromiso colectivo, para superar las barreras que el patriarcado y el neoliberalismo nos imponen. Solo desde la unidad seremos capaces de defender los derechos conquistados y continuar avanzando hacia una sociedad más justa e igualitaria.
Pero la realidad se opone frontalmente a todos estos intentos y se muestra alarmantemente contundente. Solo en el primer trimestre de 2024 se presentaron 45.899 denuncias en el conjunto de España. Son 45.899 mujeres que se han visto amenazadas e intimidadas en algún momento de su vida y se han atrevido a denunciar.
La realidad es que debemos continuar alzando la voz por las 1.281 mujeres que ya no podrán defenderse porque han sido asesinadas a manos de sus parejas o exparejas.
Este año se han producido ya en Cataluña 20 feminicidios.
La realidad es que 63 menores de edad han sido asesinados (10 en 2024) y que 458 niños y niñas han quedado huérfanos a consecuencia de la violencia machista desde 2013.
La realidad es que el último Balance de Criminalidad del Ministerio del Interior en los primeros seis meses de 2024 la cifra de denuncias por delitos contra la libertad sexual aumentó un 4,9% respecto de 2023. El 10% del total de las denuncias presentadas tuvo lugar en Cataluña.
La realidad es que desde principio de año se han tramitado 2.465 denuncias por violaciones en España.
Aún hoy debemos horrorizarnos al escuchar que continúan existiendo casos como el de Gisèle Pelicot, en Francia, que fue violada por más de 70 hombres en estado de inconsciencia, drogada por la persona a quien amaba y con quien dormía todas las noches desde hacía cincuenta años. Un caso en que no solo hemos visto la barbarie que puede llegar a hacer un hombre contra una mujer, sino también la complicidad de todos los violadores que participaron y todos aquellos otros que, a pesar de no hacerlo, decidieron callar y no denunciar la violencia contra Gisèle.
La violencia machista es real y existe y es imprescindible que la vergüenza cambie de bando (de las víctimas a los agresores). Ha vivido escondida y se ha perpetuado hasta que decidimos alzar la voz y decir basta. Es obligatorio organizar la contrarreacción y continuar denunciando lo que es evidente:
nos están matando. Hacerla visible no es un gesto, una imagen, un mensaje a las víctimas o a los agresores. Es una responsabilidad de la sociedad en su conjunto que nosotros, los y las socialistas, continuaremos exigiendo.
La violencia contra las mujeres y las niñas es la consecuencia más terrible de las profundas desigualdades que sufren las mujeres en el mundo. Según la ONU, el 30% de las mujeres de más de 15 años han sido víctimas de violencia física o sexual alguna vez en su vida. En España se calcula que una de cada dos mujeres ha sufrido algún tipo de violencia machista. Es una de las violaciones de los derechos humanos más extendidas, persistentes y demoledoras del mundo y existen pocos datos que nos permitan equipararla a otros tipos de violencia gracias a la impunidad con la que vivían los maltratadores.
Para construir la sociedad libre de violencias machistas debemos poner especial énfasis en combatir las desigualdades desde todas las raíces, empezando por condenar a los maltratadores, pero también prestando especial atención a las víctimas y a los y las más jóvenes.
El acceso de los menores a la pornografía y la banalización que hacen de la violencia es una preocupación creciente en todos los sectores. El contenido al que pueden tener acceso es absolutamente deshumanizante y, en la mayoría de las ocasiones, violento contra las mujeres. Influye en lo que los y las jóvenes entienden por sexo y relaciones interpersonales y provoca una distorsión de la intimidad y del respeto hacia las mujeres.
Es fundamental e indispensable, pues, abordar la violencia machista también desde los y las más jóvenes para concienciarlos de los peligros, porque solo a través de educar desde la base podemos prevenir conductas sexistas y machistas que nos permitan conseguir a medio y largo plazo una igualdad efectiva entre mujeres y hombres.
Pero tampoco podemos olvidar una de las demostraciones de la violencia machista más consentidas, como es la prostitución. Según datos del Ministerio del Interior, más de 45.000 mujeres son explotadas sexualmente en nuestro país.
Son datos que, sin duda, reflejan la necesidad de una nueva legislación que persiga de forma efectiva el proxenetismo con el objetivo de acabar con la prostitución con sanciones económicas y de prisión para los puteros.
Las consecuencias de estas violencias para las víctimas son las mismas. La violencia es violencia siempre independientemente de las formas en que se aplique.
Solo trabajando en red y desde la complicidad y sororidad contra el patriarcado, conseguiremos vencerlo y hacer realidad la agenda feminista. Nuestro deber como sociedad es trabajar para garantizar los derechos fundamentales a la vida, a la seguridad y a la libertad a todas las mujeres y a sus hijos e hijas, construyendo una sociedad libre de violencia hacia las mujeres y continuando avanzando en derechos feministas.
Por todo ello, queremos hacer un llamamiento a todas las mujeres y hombres a no retroceder. A unir nuestras voces y fuerzas para continuar construyendo un futuro sin violencia y reafirmamos nuestro compromiso con una lucha feminista que sea capaz de derribar los muros del patriarcado y del neoliberalismo, y que garantice a todas las mujeres una vida libre de violencia.
Por todo lo expuesto, proponemos la adopción de los siguientes acuerdos:
1. Instamos:
- al gobierno municipal a invertir todos los recursos materiales y económicos que sean necesarios para combatir la violencia machista.
- al gobierno municipal a realizar formaciones específicas para el personal municipal que trabaja atendiendo a la ciudadanía, especialmente aquellos que atienden a las mujeres.
- al gobierno municipal a adherirse al Pacte Nacional contra la Violència de Gènere una vez entre en vigor.
- al gobierno municipal a que lleve a cabo actividades necesarias en la educación en el tiempo libre que trabajen la igualdad entre los niños y niñas de la ciudad y los peligros del acceso a la pornografía.
- al Gobierno de la Generalitat de Cataluña y de España a declarar el estado de emergencia machista que permita la aprobación de medidas urgentes contra la violencia machista, la implicación de todas las instituciones, administraciones y del conjunto de la sociedad para garantizar el derecho a la vida de las mujeres.
- a trasladar estos acuerdos a la Generalitat de Cataluña, la Diputación de Barcelona, Tarragona, Lleida y Girona, La Federació de Municipis de Catalunya (FM) y la Associació Catalana de Municipis (ACM) y al Ministerio de Igualdad.
Juan Pablo Beas Fernández - Portavoz grupo municipal PSC-CP - Noviembre de 2024
