Enguany se celebren els 30 anys de la Declaració sobre
l'eliminació de la violència contra la dona aprovada a
l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de desembre
de 1993 on es va definir la violència de gènere com “tot
acte de violència que tingui o pugui tenir com a resultat un
dany o patiment físic, sexual, o psicològic per a la dona,
així com les amenaces, la coacció o la privació arbitrària
de llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com a
la vida privada.” 30 anys que es demostren insuficients per
a consolidar els drets humans de les dones i les nenes.
La lluita feminista segueix més activa que mai davant
d’aquells que intenten negar la seva existència. La violència
contra les dones existeix malgrat que intentin amagar-la o
intentin despenalitzar la Llei contra la violència
masclista. Per això hem de continuar aixecant la veu per les
més de 1.237 dones que ja no podran defensar-se (52 durant
el 2023).
La violència contra les dones i les nenes és la conseqüència
més terrible de les profundes desigualtats que pateixen les
dones al món. Segons l'ONU, el 30% de les dones de més de 15
anys han estat víctimes de violència física o sexual alguna
vegada a la seva vida. A Espanya es calcula que una de cada
dues dones han patit algun tipus de violència masclista.
Només aquest any han estat assassinades 52 dones a Espanya,
9 d’elles a Catalunya. Des de 2003, any en què es van començar
a comptabilitzar, 1.237 dones han mort a conseqüència de la
violència masclista, deixant sense mare 51 nens i nenes
durant el 2022, 428 des de 2013. De vegades, però, aquesta
violència contra les dones no acaba aquí i els agressors
decideixen assassinar també els seus fills per continuar
ferint la mare. 49 nens i nenes han estat assassinats a mans
dels seus pares.
La violència masclista no és la única que pateixen les dones.
Segons l’últim Balanç de Criminalitat del Ministeri de
l’Interior, a Espanya es denuncia una violació cada tres
hores i mitja. Només els primers sis mesos d’aquest any es
van denunciar 1.211 violacions. Segons dades de l’enquesta
sobre les violències masclistes 2021, només es denunciaven
un 18,4% de les violacions. Afortunadament, el Ministeri de
l’Interior creu que aquest últim any han augmentat les
denúncies, però no el nombre de casos, gràcies a una major
conscienciació entre les dones i el seu entorn, que les ajuda
a fer el pas i denunciar.
No obstant això, un dels factors que s’afegeix a la
preocupació per aquestes xifres és l’edat de les víctimes i
els agressors. Segons les dades de l’Observatori de la
Igualtat de Gènere de l’Institut Català de les Dones, la
franja d’edat de major victimització és la dels menors de 18
anys (amb 45,2%), seguit de la de 18-25 (25,2%). Pel que fa
als agressors, la franja dels 18 als 25 anys és la que
representa el major percentatge amb un 23,2%.
Portar a terme polítiques feministes és portar a terme
polítiques per a totes les dones. Segons dades del Ministeri
de l’Interior, més de 45.000 dones són explotades sexualment
al nostre país i durant tot el 2021 només hi va haver una
sentència per proxenetisme a tot Espanya. Són dades que,
sense dubte, reflecteixen la necessitat d'una nova
legislació que persegueixi de forma efectiva el proxenetisme
al nostre país amb l’objectiu d’acabar amb la prostitució i
que impliqui sancions econòmiques i de presó per als puters.
I amb tot, hem d’afegir noves formes de violència com la
violència virtual que s'exerceix a través de la xarxa
mitjançant la difusió d'imatges no consentides, la
pornorevenja, ciberassetjament, sextorsió, tràfic de
persones o doxing... L’avanç tecnològic ens aporta una
varietat increïble de noves oportunitats per viure-hi en
aquest món cada vegada més interconnectat, però també hi
sorgeixen mal usos que agreugen encara més la violència
contra les dones, com hem vist en els darrers mesos amb la
difusió d’imatges fictícies creades a través de la
intel·ligència artificial i que contribueixen així a
allargar una llista ja prou extensa de violències digitals
masclistes i l’entorn que les infligeix.
La violència és violència sempre, independentment de les
formes en què s’apliqui. És real i existeix. Fer-la visible
no és un gest, una imatge, un missatge a les víctimes o als
agressors. És una responsabilitat de la societat en conjunt
que continuarem exigint.
El context polític és també determinant en aquest sentit. La
política de pactes i la irrupció de partits de dretes i
extrema dreta en els governs autonòmics o municipals ha posat
de manifest el que ja sabíem: existeixen grups polítics que
no creuen en la defensa de les polítiques feministes i que
en conseqüència s’han demostrat capaços de deixar caure la
defensa d’aquestes davant de qualsevol possible pacte de
govern. Així ho han demostrat a les Balears, Extremadura,
Valencià, Valladolid, Burgos...
La irrupció de Vox als governs autonòmics i municipals ha
servit per a dues coses: per treure la mascareta del PP
entorn de la lluita de les dones i per fer visible la seva
transformació progressiva cada cop més cap a la dreta, ja
que la competència els porta a un enduriment del seu discurs.
Cosa que realment no ens hauria d'estranyar perquè el Partit
Popular del moderat Feijóo és el mateix Partit Popular que
va impugnar al Tribunal Constitucional La Llei d’igualtat el
2007 i la Llei 1/2023 de salut sexual i reproductiva i de la
interrupció voluntària de l’embaràs.
Combatre la violència masclista i construir un país segur
per a les dones és un objectiu prioritari per als i les
socialistes. Per això vam impulsar la Llei Orgànica 1/2004
de mesures de protecció integral contra la violència de
gènere ara fa 18 anys. Aquesta llei va posar Espanya a
l'avantguarda mundial contra la violència envers les dones.
Va suposar la mobilització i posada en marxa d'una gran
quantitat de recursos públics per combatre aquesta xacra que
amenaça la meitat de la població. Però la lluita no s’atura
aquí.
El 2017 es va aconseguir situar la violència de gènere a la
categoria de Pacte d'Estat contra la violència de gènere amb
gran consens per la prevenció i erradicació de la violència
masclista Tot i això, no es va dotar de recursos econòmics
fins a l’arribada de Pedro Sánchez al Govern.
Cal recordar, però, que són les comunitats autònomes les
responsables d’implementar els pressupostos del Pacte
d’Estat contra la Violència masclista. Segons els indicadors
anuals de violència masclista del Consell General del Poder
Judicial de 2022, Catalunya lidera el percentatge de dones
que han patit violència masclista i dictamina menys ordres
d'allunyament. Com a feministes, exigim al Govern de la
Generalitat que prioritzi la comissió de partits polítics
per començar a redactar, amb cinc anys de retard, el Pacte
català contra la violència masclista.
Per tot això, i enfront de tot això, reafirmem el nostre
compromís amb el feminisme, amb la lluita contra la violència
masclista i amb la igualtat efectiva entre dones i homes.
Només una societat en la qual les dones no sofreixin
violència per ser dones pot ser considerada completament
lliure, només una democràcia lliure de violència masclista
és una democràcia plena.
Perquè sense drets no hi ha igualtat, perquè sense igualtat
no hi ha llibertat d'elecció, reivindiquem les polítiques
feministes per assolir una societat lliure de violència
masclista.
Per tot això, instem a l’Ajuntament de Sant Andreu de la
Barca a aprovar les següents acords:
1. Ratificar el compromís del nostre ajuntament amb
l’erradicació i prevenció de la violència de gènere en
qualsevol de les seves múltiples expressions.
2. Recollir i treballar per assolir les demandes de la
Plataforma per la Igualtat de Sant Andreu de la Barca:
-Ampliació de l’horari de l’advocada i psicòloga
especialitzada a l’Ajuntament davant l’augment de
casos a la nostra ciutat.
-Reclamar al jutjat número 5 de Martorell que no
sigui mixt i es dediqui exclusivament a la
violència masclista.
-Adequar els departaments d’igualtat i serveis
socials de l’Ajuntament a les necessitats actuals
i reals de la població.
-Dotar del personal necessari en aquests serveis
per tal de garantir una bona atenció a les
víctimes.
-Habilitar un telèfon directe d’atenció per a les
víctimes que asseguri la seva privacitat.
3. Recolzar les diferents iniciatives de sensibilització,
educació en igualtat i prevenció de la violència de
gènere posant especial èmfasi en la infància,
l’adolescència i la joventut.
4. Instar a les administracions públiques la implementació
del contingut del Pacte d’Estat contra la Violència de
gènere i l’execució dels projectes sostinguts amb Fons
Next Generation de la Unió Europea
5. Col·laborar amb el teixit associatiu de la ciutat que
treballa per promoure la igualtat efectiva entre homes
y dones i en la lluita contra la violència de gènere.
6. Exigir a la Generalitat de Catalunya major dotació
pressupostària per a millorar els recursos disponibles
per a dones maltractades així com per prevenir i
sensibilitzar entorn les situacions de violències
masclista.
7. Traslladar els acords d’aquesta moció a la Generalitat
de Catalunya, La Federació de Municipis de Catalunya i
l’Associació Catalana de Municipis per a la millora en
la dotació de recursos necessaris per fer-hi front.
Juan Pablo Beas Fernández
Portaveu grup municipal PSC-CP
Este año se celebran los 30 años de la Declaración sobre la eliminación de la violencia contra la mujer aprobada en la Asamblea General de las Naciones Unidas el 20 de diciembre de 1993, donde se definió la violencia de género como "todo acto de violencia que tenga o pueda tener como resultado un daño o sufrimiento físico, sexual o psicológico para la mujer, así como las amenazas, la coacción o la privación arbitraria de libertad, tanto si se producen en la vida pública como en la vida privada." 30 años que se demuestran insuficientes para consolidar los derechos humanos de las mujeres y las niñas.
La lucha feminista sigue más activa que nunca ante aquellos que intentan negar su existencia. La violencia contra las mujeres existe a pesar de que intenten ocultarla o intenten despenalizar la Ley contra la violencia machista. Por eso debemos continuar alzando la voz por las más de 1.237 mujeres que ya no podrán defenderse (52 durante el 2023).
La violencia contra las mujeres y las niñas es la consecuencia más terrible de las profundas desigualdades que sufren las mujeres en el mundo. Según la ONU, el 30% de las mujeres de más de 15 años han sido víctimas de violencia física o sexual alguna vez en su vida. En España se calcula que una de cada dos mujeres ha sufrido algún tipo de violencia machista.
Solo este año han sido asesinadas 52 mujeres en España, 9 de ellas en Cataluña. Desde 2003, año en que se empezaron a contabilizar, 1.237 mujeres han muerto a consecuencia de la violencia machista, dejando sin madre a 51 niños y niñas durante el 2022, 428 desde 2013. A veces, sin embargo, esta violencia contra las mujeres no acaba aquí y los agresores deciden asesinar también a sus hijos para continuar hiriendo a la madre. 49 niños y niñas han sido asesinados a manos de sus padres.
La violencia machista no es la única que sufren las mujeres.
Según el último Balance de Criminalidad del Ministerio del Interior, en España se denuncia una violación cada tres horas y media. Solo en los primeros seis meses de este año se denunciaron 1.211 violaciones. Según datos de la encuesta sobre las violencias machistas 2021, solo se denunciaban un 18,4% de las violaciones. Afortunadamente, el Ministerio del Interior cree que este último año han aumentado las denuncias, pero no el número de casos, gracias a una mayor concienciación entre las mujeres y su entorno, que las ayuda a dar el paso y denunciar.
No obstante, uno de los factores que se añade a la preocupación por estas cifras es la edad de las víctimas y los agresores. Según los datos del Observatorio de la Igualdad de Género del Institut Català de les Dones, la franja de edad de mayor victimización es la de los menores de 18 años (con un 45,2%), seguida de la de 18-25 (25,2%). En cuanto a los agresores, la franja de los 18 a los 25 años es la que representa el mayor porcentaje con un 23,2%.
Llevar a cabo políticas feministas es llevar a cabo políticas para todas las mujeres. Según datos del Ministerio del Interior, más de 45.000 mujeres son explotadas sexualmente en nuestro país y durante todo el 2021 solo hubo una sentencia por proxenetismo en toda España. Son datos que, sin duda, reflejan la necesidad de una nueva legislación que persiga de forma efectiva el proxenetismo en nuestro país con el objetivo de acabar con la prostitución y que implique sanciones económicas y de prisión para los puteros.
Y con todo, debemos añadir nuevas formas de violencia como la violencia virtual que se ejerce a través de la red mediante la difusión de imágenes no consentidas, la pornorevenganza, ciberacoso, sextorsión, tráfico de personas o doxing... El avance tecnológico nos aporta una variedad increíble de nuevas oportunidades para vivir en este mundo cada vez más interconectado, pero también surgen malos usos que agravan aún más la violencia contra las mujeres, como hemos visto en los últimos meses con la difusión de imágenes ficticias creadas a través de la inteligencia artificial y que contribuyen así a alargar una lista ya bastante extensa de violencias digitales machistas y el entorno que las inflige.
La violencia es violencia siempre, independientemente de las formas en que se aplique. Es real y existe. Hacerla visible no es un gesto, una imagen, un mensaje a las víctimas o a los agresores. Es una responsabilidad de la sociedad en su conjunto que continuaremos exigiendo.
El contexto político es también determinante en este sentido. La política de pactos y la irrupción de partidos de derechas y extrema derecha en los gobiernos autonómicos o municipales ha puesto de manifiesto lo que ya sabíamos: existen grupos políticos que no creen en la defensa de las políticas feministas y que en consecuencia se han demostrado capaces de dejar caer la defensa de estas ante cualquier posible pacto de gobierno. Así lo han demostrado en las Baleares, Extremadura, Valencia, Valladolid, Burgos...
La irrupción de Vox en los gobiernos autonómicos y municipales ha servido para dos cosas: para quitarle la máscara al PP en torno a la lucha de las mujeres y para hacer visible su transformación progresiva cada vez más hacia la derecha, ya que la competencia los lleva a un endurecimiento de su discurso.
Cosa que realmente no nos debería extrañar porque el Partido Popular del moderado Feijóo es el mismo Partido Popular que impugnó ante el Tribunal Constitucional la Ley de igualdad en 2007 y la Ley 1/2023 de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo.
Combatir la violencia machista y construir un país seguro para las mujeres es un objetivo prioritario para los y las socialistas. Por eso impulsamos la Ley Orgánica 1/2004 de medidas de protección integral contra la violencia de género hace 18 años. Esta ley puso a España a la vanguardia mundial contra la violencia hacia las mujeres.
Supuso la movilización y puesta en marcha de una gran cantidad de recursos públicos para combatir esta lacra que amenaza a la mitad de la población. Pero la lucha no se detiene aquí.
En 2017 se consiguió situar la violencia de género en la categoría de Pacto de Estado contra la violencia de género con gran consenso para la prevención y erradicación de la violencia machista. A pesar de ello, no se dotó de recursos económicos hasta la llegada de Pedro Sánchez al Gobierno.
Hay que recordar, sin embargo, que son las comunidades autónomas las responsables de implementar los presupuestos del Pacto de Estado contra la Violencia machista. Según los indicadores anuales de violencia machista del Consejo General del Poder Judicial de 2022, Cataluña lidera el porcentaje de mujeres que han sufrido violencia machista y dicta menos órdenes de alejamiento. Como feministas, exigimos al Gobierno de la Generalitat que priorice la comisión de partidos políticos para empezar a redactar, con cinco años de retraso, el Pacte català contra la violència masclista.
Por todo ello, y frente a todo esto, reafirmamos nuestro compromiso con el feminismo, con la lucha contra la violencia machista y con la igualdad efectiva entre mujeres y hombres.
Solo una sociedad en la que las mujeres no sufran violencia por ser mujeres puede ser considerada completamente libre; solo una democracia libre de violencia machista es una democracia plena.
Porque sin derechos no hay igualdad, porque sin igualdad no hay libertad de elección, reivindicamos las políticas feministas para lograr una sociedad libre de violencia machista.
Por todo ello, instamos al Ayuntamiento de Sant Andreu de la Barca a aprobar los siguientes acuerdos:
1. Ratificar el compromiso de nuestro ayuntamiento con la erradicación y prevención de la violencia de género en cualquiera de sus múltiples expresiones.
2. Recoger y trabajar para alcanzar las demandas de la Plataforma por la Igualdad de Sant Andreu de la Barca:
-Ampliación del horario de la abogada y psicóloga especializada en el Ayuntamiento ante el aumento de casos en nuestra ciudad.
-Reclamar al juzgado número 5 de Martorell que no sea mixto y se dedique exclusivamente a la violencia machista.
-Adecuar los departamentos de igualdad y servicios sociales del Ayuntamiento a las necesidades actuales y reales de la población.
-Dotar del personal necesario en estos servicios para garantizar una buena atención a las víctimas.
-Habilitar un teléfono directo de atención para las víctimas que asegure su privacidad.
3. Apoyar las diferentes iniciativas de sensibilización, educación en igualdad y prevención de la violencia de género poniendo especial énfasis en la infancia, la adolescencia y la juventud.
4. Instar a las administraciones públicas a la implementación del contenido del Pacto de Estado contra la Violencia de género y la ejecución de los proyectos sostenidos con Fondos Next Generation de la Unión Europea. 5. Colaborar con el tejido asociativo de la ciudad que trabaja para promover la igualdad efectiva entre hombres y mujeres y en la lucha contra la violencia de género.
6. Exigir a la Generalitat de Cataluña mayor dotación presupuestaria para mejorar los recursos disponibles para mujeres maltratadas, así como para prevenir y sensibilizar sobre las situaciones de violencias machistas.
7. Trasladar los acuerdos de esta moción a la Generalitat de Cataluña, La Federació de Municipis de Catalunya y la Associació Catalana de Municipis para la mejora en la dotación de recursos necesarios para hacerles frente.
Juan Pablo Beas Fernández - Portavoz grupo municipal PSC-CP
