La solitud no desitjada és una problemàtica social cada vegada més present, que afecta de forma especial les persones grans i que es troba en el centre de nombroses polítiques públiques de benestar social.

A Sant Andreu de la Barca, l'envelliment progressiu de la població és un fet constatable. Segons dades oficials, a 1 de gener de 2024, el nostre municipi compta amb 27.062 habitants, dels quals aproximadament 1.248 tenen 80 anys o més, la qual cosa suposa el 4,6% de la població. Segons dades de l'Idescat tenim 614 veïns majors de 85 anys.

En els últims vint anys aquesta situació s'ha duplicat i això ens preocupa.

Aquest grup poblacional és especialment vulnerable a situacions d'aïllament, a causa de factors com la viduïtat, la pèrdua de relacions socials, la mobilitat reduïda o l'absència de xarxes familiars. La solitud no desitjada té conseqüències greus per a la salut física i mental de qui la pateix: augmenta el risc de deteriorament cognitiu, depressió, ansietat i malalties cròniques. A més, hi ha una diferència de gènere innegable i hi ha més dones en solitud que homes.

És important, per tant, disposar d'una política transversal que interpel·li a tots els serveis públics en matèria de solitud.

Per a això, és necessària la col·laboració des dels Ajuntaments amb la Generalitat, amb l'objectiu d'aprofitar els recursos que ja estan en marxa i que podrien aplicar-se al nostre territori i ser al seu torn font d'investigació i desenvolupament per a futurs projectes.

Existeixen mesures objectives per valorar la solitud no desitjada, ja que és fonamental tenir un diagnòstic clar de la situació.

Les dades aportades pels serveis socials són fonamentals, però sens dubte, també serà necessari comptar amb altres mesures d'eficàcia provada que impliquen el teixit social com a part indispensable en aquest procés. Es tracta de l'escala UCLA (escala molt senzilla que pot passar i interpretar qualsevol ciutadà vinculat a les entitats ja presents que es prestin a col·laborar, l'ambulatori, farmàcies...). Un cop realitzat el diagnòstic, sorgeix com a necessitat crear projectes comuns entre el consistori, les entitats socials, agents comunitaris, veïns i l'individu.

Aquesta és la millor manera de cohesionar la societat. En aquest sentit, les entitats socials juguen un paper fonamental. És conegut en molts ajuntaments el programa RADARS. RADARS és un projecte comunitari impulsat pels serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona, aplicat ja en molts ajuntaments.

RADARS consisteix en la creació d'una xarxa de barri que compta amb diversos espais de participació. La base d'aquesta xarxa la formen els radars: veïns i veïnes, comerços i farmàcies del barri, a més d'entitats que, amb una mirada sensible i respectuosa, estan atents a la dinàmica diària de les persones grans del seu entorn i, si detecten algun canvi important, es posen en contacte amb RADARS.

Un cop informats, des de Serveis Socials es valora si cal intervenir o no. Per pal·liar el sentiment de solitud d'aquestes persones, els voluntaris i voluntàries de la Plataforma de seguiment telefònic de RADARS les truquen de forma periòdica i estableixen una relació de confiança, que serà un primer pas per promoure el seu vincle amb el territori.

Aquesta tasca es complementa amb la coordinació entre diferents recursos i entitats (casals, centres cívics, entitats de voluntariat, etc.) i amb la creació de noves iniciatives comunitàries que contribueixin a la inclusió de les persones grans en el seu entorn més proper.

A nivell institucional l'Ajuntament pot sol·licitar el programa NEXES, present al catàleg de Serveis Socials.

Amb aquest programa, s'identifica a persones grans del municipi que es troben en situació de solitud no desitjada, però des dels propis serveis socials es realitzen visites a domicili i s'elabora un pla individual. Es coordina amb la xarxa d'agents comunitaris que puguin vincular-se al projecte i fer-lo sostenible en el temps.

Una altra mesura que ha demostrat la seva eficàcia en la lluita contra la solitud és la creació de tallers intergeneracionals, comptant amb la xarxa de centres escolars, escola municipal de música, clubs esportius, associacions de veïns i veïnes, etc. Els joves i la gent gran poden trobar un espai d'acompanyament, d'oci i de comunicació beneficiós en ambdues direccions.

No podem oblidar que de vegades les persones grans que estan aïllades pateixen un aïllament doble, en no tenir accés a les noves tecnologies, que son una potent eina de comunicació. Per això es posa de manifest la necessitat de crear accions contra la bretxa digital: tallers al casal o entitats, etc.

També calen canals de comunicació i sensibilització perquè els ciutadans coneguin els recursos existents i puguin beneficiar-se'n o presentar-se com a col·laboradors.

És imprescindible que l'Ajuntament impulsi polítiques actives i coordinades que ajudin a prevenir, detectar i combatre aquesta realitat silenciosa però profundament perjudicial sobretot per a la salut mental.

Per tots aquests motius proposem l'adopció dels següents acords.

Primer: Realitzar un diagnòstic actual de la situació al municipi que inclogui:

-Estudis i enquestes locals: Utilitzant dades disponibles a nivell local, proporcionades pels SS.SS (per la TLA) i col·laborant amb les autoritats sanitàries i socials de la Generalitat, de forma transversal.

-Col·laborar amb entitats socials: Les associacions de veïns i veïnes, locals i organitzacions sense ànim de lucre poden ajudar a identificar les persones en risc de patir solitud no desitjada.

-Oferir formació amb l'escala UCLA, utilitzada habitualment en molts Ajuntaments a ciutadans des del voluntariat.

Segon: Estudiar o dissenyar projectes comuns en col·laboració amb la Diputació o la Generalitat per dissenyar i executar projectes específics, com ara:

-Programes d'acompanyament: Crear programes on els voluntaris locals acompanyin a persones grans, afavorint la seva integració social.

-Incloure el programa "NEXES" que apareix al catàleg de Serveis socials com una prioritat per als nostres ciutadans.

-Crear Tallers intergeneracionals: Fomentar activitats on els joves i la gent gran treballin junts, compartint experiències, coneixements i habilitats.

-Desenvolupar iniciatives que utilitzin tecnologia, com plataformes digitals, per ajudar les persones grans a mantenir-se connectades. Lluitar contra la bretxa digital. Tercer: Dotar de finançament les accions buscant la complicitat de la Diputació i la Generalitat.

Quart: Col·laborar amb entitats del tercer sector que gestionin projectes de solitud no desitjada i aprofitar la seva experiència i recursos.

Cinquè: Fomentar la Participació Ciutadana a través de:

-Programes de voluntariat: presentar els projectes a les diferents entitats del municipi, farmàcies, el CAP, Casal de la Gent Gran, associacions de veïns i veïnes... i incentivar els ciutadans a formar part de xarxes de suport.

-Comunicar i sensibilitzar: Crear Campanyes conjuntes a nivell local, per conscienciar sobre els efectes de la solitud i com prevenir-la.

-Difondre els recursos existents, a través de xarxes, propaganda, etc. perquè el ciutadà els conegui i pugui beneficiar-se'n.

Felipe del Val i Juan Pablo Beas - Portaveu de Som Sant Andreu i Portaveu PSC Sant Andreu de la Barca - Juny de 2025