A Catalunya hi ha més de 40.000 professionals del sector

d’atenció a les persones grans i en situació de dependència.

9 de cada 10 persones que treballen en aquest sector són

dones. A les residències de Catalunya hi ha més de 60.000

persones grans amb dependència, persones fràgils i

vulnerables que necessiten atenció i cures.

Englobant el conjunt de les condicions laborals, a dia d’avui

hi ha una diferència del 40% de nivell salarial entre el

conveni públic de residències i els principals convenis

d’aplicació al sector.

Patronals, sindicats i associacions de gent gran denuncien

que el salari mínim interprofessional està atrapant a

determinats perfils tan necessaris com l’auxiliar de

geriatria, el professional que té cura del dia a dia de les

necessitats de les persones grans i amb dependència, una

feina de gran valor, però d’escàs reconeixement social.

A això s’ha d’afegir les llargues jornades laborals amb caps

de setmana inclosos que converteixen aquest sector en una

opció laboral molt poc atractiva per a la societat, a la cua

del sector social. És important destacar que, tot i les grans

diferències salarials existents entre ambdós convenis, les

professionals d’un i altre àmbit realitzen les mateixes

tasques laborals.

És imprescindible avançar en la dignificació de les

condicions de treball del col·lectiu de treballadores i

treballadors sota el lema “Mateixa feina, mateix salari”,

que impulsen els agents socials i econòmics del sector de la

gent gran a Catalunya.

El sector l’atenció a les persones grans i dependents ha de

ser el quart pilar de l’Estat del Benestar i una referència

de qualitat per al conjunt de la ciutadania. És per això que

hem de reivindicar l’equiparació salarial dels professionals

de les residències i els centres de dia amb places finançades

públicament en totes les seves modalitats amb els salaris

dels professionals de les residències i centres de dia de

titularitat i gestió pròpia de la Generalitat.

Aquesta demanda no és nova ja que l’article 166 de la llei

de mesures dels Pressupostos de la Generalitat de Catalunya

del 2020 així ho preveia:

“El Govern ha d'aprovar, en el termini de quatre anys, un

escenari de recursos plurianual que permeti tendir

progressivament a l'equiparació de les condicions laborals

dels professionals de la xarxa concertada de serveis socials

d'atenció a la dependència amb les de la resta de personal

de la xarxa de serveis socials de gestió directa”.

Aquesta ha estat una demanda incompleta pels successius

governs de la Generalitat.

És també important tendir a l’harmonització de les condicions

laborals dels professionals de la xarxa de serveis socials

i de la xarxa de serveis sanitaris (SISCAT) perquè també

està afectant a la mobilitat de professionals i dificulta la

fidelització i captació de treballadores i treballadors.

A Sant Andreu de la Barca tenim tres residències que atenen

dia a dia a la nostra gent gran i una important quantitat de

veïns i veïnes que hi treballen.

Per tot plegat, el grup municipal del PSC a l’Ajuntament

Sant Andreu de la Barca recull les demandes dels agents

socials i econòmics del sector d’atenció a la gent gran i

proposa els següents acords:

Primer.- Instar a la Generalitat a fer una inversió

extraordinària de 250 milions d’euros per no discriminar i

equiparar els salaris dels professionals de les residències

i els centres de dia amb places finançades públicament en

totes les seves modalitats amb els salaris dels professionals

de les residències i centres de dia propis de la Generalitat.

Segon.- Instar al Parlament de Catalunya a donar suport a la

demanda d’equiparació salarial.

Tercer.- Aplicar l’equiparació salarial en el termini màxim

d’una legislatura, donant compliment a l’article 166 de la

llei de mesures dels Pressupostos de la Generalitat de

Catalunya del 2020 per a tota la xarxa de serveis socials.

Juan Pablo Beas Fernández

Portaveu grup municipal PSC-CP

Abril de 2024